Audioguia Santa Pola

La casa romana del Palmerar va ser construïda el segle IV pel governador del Portus Illicitanus. La vil·la té un pati central o peristil rodejat d'un corredor que dóna accés a set estances. Imaginem esta rica casa, on transcorria la vida... leer más

La casa romana del Palmerar va ser construïda el segle IV pel governador del Portus Illicitanus. La vil·la té un pati central o peristil rodejat d’un corredor que dóna accés a set estances. Imaginem esta rica casa, on transcorria la vida pública i privada de la poderosa família, decorada amb marbres, estucs i frescos; i rodejada per hortes i jardins.

Els mosaics que es conserven seguixen patrons geomètrics. Els originals es reconeixen perquè estan rodejats per una línia de tessel·les roges. La resta són una reconstrucció que segueix el patró dels més antics.

Davall del sòl d’este parc, i fins i tot més enllà dels seus límits, hi ha una gran quantitat de ruïnes romanes.

Les palmeres que ens envolten són les Phoenix Dactilíferes, que van ser introduïdes en estes terres pels fenicis fa cinc mil anys, i que generen un paisatge de gran bellesa en tota la comarca del Baix Vinalopó.

En aquell temps, la línia de costa es trobava molt pròxima a l’actual parc, per la qual cosa la casa aguaitava al mar.

El Portus Illicitanus era el port de la colònia Lulia Illice Augusta, actual Elx. Des del Portus Illicitanus partien els vaixells mercants romans carregats de saladures i àmfores d'oli, vi i l'apreciada salsa garum. Si el vent era favorable,... leer más

El Portus Illicitanus era el port de la colònia Lulia Illice Augusta, actual Elx.

Des del Portus Illicitanus partien els vaixells mercants romans carregats de saladures i àmfores d’oli, vi i l’apreciada salsa garum. Si el vent era favorable, necessitaven cinc dies de navegació per a arribar el port romà d‘Òstia, a Itàlia.

Estos grans vaixells es governaven amb dos grans rems en la popa, que es dirigien amb una canya que movia un sol home. Amb una única gran vela quadrada, aconseguien uns 6 nusos de velocitat i podien transportar fins a dues-centes tones de mercaderies. En el trajecte eren protegits dels assalts pirates per les galeres de l’armada romana. El port no tenia infraestructures per a l’embarcament i desembarcament que es produïa en la pròpia platja, raó per la qual els vaixells tenien poc calat per a no encallar en les maniobres.

El port el componien magatzems de mercaderies i aljubs per a emmagatzemar-hi la imprescindible aigua potable per als vaixells. Entorn del port hi havia una ciutat portuària amb xicotetes cases amb cuines de pedra i pous d’aigua.

La comunicació comercial cap a l’interior es produïa pel corredor del riu Vinalopó, fins a connectar amb les vies terrestres Heràclia i Augusta, la primera arribaria fins a l’actual ciutat de Sevilla i la segona fins a Cadis i Tarragona.

No lluny del port es troba el jaciment iber de la Picola, que va ser posteriorment usat pels romans per ubicar la fàbrica de saladures; i un forn, del qual es conserven les ruïnes, per a fer la salsa garum. Esta salsa, a la que s’atribuïen qualitats afrodisíaques, s’elaborava amb budells de peix fermentat i s’utilitzava com a condiment alimentari.

En els vestigis ibers del jaciment no s’han trobat restes de violència, per la qual cosa es pensa que este va ser abandonat pacíficament buscant un millor emplaçament, ja que la zona era un pantà ple de mosquits.

L'antic port es trobava prop del castell, però al reblir-se el mar i avançar-se la línia de costa, es va autoritzar el 1844 la construcció del nou moll en el lloc actual. Santa Pola té el primer port pesquer del Mediterrani espanyol per... leer más

L’antic port es trobava prop del castell, però al reblir-se el mar i avançar-se la línia de costa, es va autoritzar el 1844 la construcció del nou moll en el lloc actual.

Santa Pola té el primer port pesquer del Mediterrani espanyol per volum de captures de peix fresc. Un dia normal arriben a la seua llotja uns 20.000 quilos de diferents espècies. La gamba roja la més cobejada i es pesca en aigües profundes, a uns 50 quilòmetres de la costa.

Ací abunden les tradicions i els costums mariners. Els vincles amb la barca es porten a terra ferma, de manera que entre amics és habitual que es diguen cosí, tio o nebot. Als xiquets inquiets se’ls diu rascasses, com el peix del mateix nom que es pesca a la badia. A més hi ha qui encara camina pel centre del carrer, ja que antigament les dones ocupaven les voreres per a reparar les xarxes i les veles dels vaixells.

Actualment, la pesca que es realitza és l’anomenada de badia. Els pescadors ixen abans de les cinc del matí i tornen sempre abans de les set de la vesprada. Antigament existia també la pesca d’altura, a la qual es referien els pescadors dient que anaven al mar gran. Els mariners passaven mesos fora de casa, pescant en els caladors del Nord d‘Àfrica. El monument del pescador reflectix el dur moment de la despedida, encara que per a molts era inclús pitjor la tornada, ja que els xiquets més xicotets no recordaven els seus pares. El que era obligat és que tota la flota es trobara de tornada el 31 d’agost, per a les festes patronals, celebració quasi màgica pel retrobament dels familiars i amics.

En els anys seixanta, Santa Pola va arribar a ser el primer port pesquer d’Espanya, però l’any mil nou-cents setanta-tres, el Dahir marroquí va ampliar les seues aigües jurisdiccionals, que van passar de dotze a setanta milles, la qual cosa va propiciar l’inici del declivi de la gran flota pesquera de Santa Pola, fins quasi la desaparició de la pesca d’altura. Encara queda en el record quan arribaven a atracar fins a 6 vaixells en paral·lel, quan actualment n’arriben a ser tan sols tres. Era costum que els mariners de les altres barques ajudaren a l‘últim en arribar i passaren les captures de barca a barca.

El PEIX DE SANTA POLA, distintiu de qualitat, acredita el peix fresc que es pot adquirir a les vesprades a la pescateria de la Confraria de Pescadors, que es troba on abans estava el Casino. També es pot adquirir peix variat en les parades de venda a la plaça de la Constitució.

A l’entrada del port es troba la capella de la Mare de Déu del Carme. En els vaixells es venera esta imatge i també la de Loreto, ja que desperten una gran devoció entre els santapolers i santapoleres. La capella de la Mare de Déu de Loreto es troba al Castell.

La barca-museu Esteban González, situada enfront de l’oficina de turisme, és l‘última barca construïda ací amb fusta del Senegal. Hui en dia és un museu que pot ser visitat a terra ferma, i així fer-se una idea de com era la vida dels seus ocupants a la mar.

Des de la bocana del port s’accedix també a una marina i al Club Nàutic de Santa Pola, on les embarcacions de recreació a vela i de motor fan les delícies dels seus armadors.

L'aquari va ser inaugurat l'any mil nou-cents huitanta-tres i és l'aquari d'aigua salada més antic de la Comunitat Valenciana. Originàriament es va ubicar al Castell, però la humitat perjudicava la construcció i es va traslladar al lloc... leer más

L’aquari va ser inaugurat l’any mil nou-cents huitanta-tres i és l’aquari d’aigua salada més antic de la Comunitat Valenciana. Originàriament es va ubicar al Castell, però la humitat perjudicava la construcció i es va traslladar al lloc actual l’any mil nou-cents noranta-huit.

L’aigua procedix directament de la mar, i és sotmesa a un procés de filtrat i tractament abans d’impulsar-la als aquaris. Les espècies de flora i fauna marítima són pròpies de la badia de Santa Pola i de la pròxima illa de Tabarca. La major part de les espècies que es poden veure han estat donades pels pescadors.

El museu complix una funció d’entreteniment però, més important encara, de conscienciació mediambiental i didàctica. Les espècies protegides que es troben varades a la platja o que són capturades accidentalment, són recuperades i alliberades en el seu medi natural.

“El iaio” és un mero de grans dimensions que porta a l’aquari des de la seua instal·lació. Pertany a una espècie sorprenent, en la qual el mascle viu en comuna. Quan el mascle dominant mor, la femella més forta patix una metamorfosi i es torna mascle.

L'any 1967, el mal estat del castell va obligar a traslladar les famílies que hi vivien a la zona alta de Santa Pola, el barri del Calvari. Des de l'ermita, d'inspiració àrab, hi ha una bona perspectiva de la població. El temple, que... leer más

L’any 1967, el mal estat del castell va obligar a traslladar les famílies que hi vivien a la zona alta de Santa Pola, el barri del Calvari.

Des de l’ermita, d’inspiració àrab, hi ha una bona perspectiva de la població. El temple, que alberga la imatge de la Mare de Déu de la Pietat, és el punt final del Viacrucis de 14 estacions que, com és tradició, ascendix a un lloc elevat, rememorant el recorregut de Crist fins a la muntanya del Calvari. L’ermita ja existia abans que es traslladaren els nous habitants. L’anterior construcció es va fer al voltant de l’any 1850 i l’edificació actual és de 1944.

Des d’este lloc es pot veure, de vegades, la solta de coloms, una tradició molt arrelada en el municipi. També és molt popular la cria de pardals cantors o “silvestrisme”. A Santa Pola es produïxen competicions de cant de pardals de gran importància provincial i nacional.

Sempre ha sigut prioritari per als santapolers aconseguir i emmagatzemar aigua potable per al consum i l'agricultura. Els habitants de Santa Pola van arreplegar el saber dels romans, hàbil com cap altre poble en la construcció d'obres... leer más

Sempre ha sigut prioritari per als santapolers aconseguir i emmagatzemar aigua potable per al consum i l’agricultura. Els habitants de Santa Pola van arreplegar el saber dels romans, hàbil com cap altre poble en la construcció d’obres hidràuliques; i dels àrabs, que van ser capaços de traure el màxim profit de cada gota d’aigua.

Els aljubs de Massapà, del segle XVIII, estaven destinats a abastir d’aigua els habitants de Santa Pola. L’aigua s’emmagatzemava en gerres i es transportava en carros tirats per mules per a la seua venda als veïns.

En l’Edat Moderna es va produir un augment demogràfic que va obligar a repoblar noves zones i a construir nous aljubs per tot el territori. Els aljubs del Massapà van ser construïts en estes dates. L’aigua travessava terrenys poblats de plantes aromàtiques i medicinals, per la qual cosa se li van atribuir qualitats curatives.

Els aljubs es van usar durant la primera meitat del segle XX però, després de la Guerra Civil, es va produir una forta emigració amb el conseqüent abandonament de l’agricultura, de la cultura hidràulica tradicional i els aljubs quedaren en desús.

L’aljub és subterrani i es cobrix per una volta de rajola i argamassa. L’aigua arriba a través de canals procedent del barranc del Massapà. Els treballs de manteniment eren continus per a evitar filtracions i fugues. A més s’havia de netejar l’interior i desbrossar les plantes que arrelaven en l’exterior, per a garantir la màxima qualitat de l’aigua.

La comunitat científica europea esperava amb gran expectació un eclipsi total de Sol que ocorreria el 28 de maig de 1900, i que des de Santa Pola tindria una visió completa. Una comitiva de 40 científics anglesos, espanyols, francesos i... leer más

La comunitat científica europea esperava amb gran expectació un eclipsi total de Sol que ocorreria el 28 de maig de 1900, i que des de Santa Pola tindria una visió completa. Una comitiva de 40 científics anglesos, espanyols, francesos i escocesos van acudir, junt amb uns 25.000 forans, al Baix Vinalopó per a veure l’esdeveniment astronòmic. Santa Pola comptava llavors amb 4.100 habitants, que esperaven amb expectació i por l’eclipsi.

El vaixell de l’armada anglesa “Theseus” va acudir per a efectuar les observacions astronòmiques amb un grup de científics comandats per Sir Norman Lockyer, un dels pares de l’astronomia moderna. Mentre els astrònoms feien el seu treball, els marins jugaven en esta platja de Llevant, a un esport desconegut: el futbol. Els periòdics de l‘època parlaven d’un esport violentíssim, amb prohibició d’usar les mans i que es jugava amb una pilota de drap. Era la primera vegada que es jugava al popular esport en el litoral valencià.

En eixe temps, esta platja era la favorita per a la població local i per als primers visitants que eren majoritàriament d’Elx. Els banyistes acudien després dels banys de sol i aigua al casino i al teatre.

Esta platja anteriorment s'anomenava «Platja dels Enginyers» pel fet que els enginyers del varador van viure en els seus voltants. A més, era el punt de concentració per a la tradicional celebració de la «mona de Pasqua», dia en què es... leer más

Esta platja anteriorment s’anomenava «Platja dels Enginyers» pel fet que els enginyers del varador van viure en els seus voltants. A més, era el punt de concentració per a la tradicional celebració de la «mona de Pasqua», dia en què es menja la “mona”, un panellet amb un ou cuit; i les “fogassetes”, que no porten l’ou.

Des d’este lloc fins a Tabarca hi ha una praderia de Posidònia Oceànica, una planta marina amb la seua tija, flor i fruit, les fulles de la qual arriben a aconseguir el metre i mig de longitud. La posidònia és la major productora d’oxigen del planeta. Quan és arrossegada per la mar a les platges, erròniament és considerada brutícia, però realment és un indicador positiu de la qualitat de les aigües. En els mesos d’hivern, es deixa acumular la Posidònia a la vora de la mar perquè actue com una barrera natural que protegix l’arena de les platges.

Des d’esta platja, i continuant pel passeig marítim, s’arriba a Santa Pola de l’Est, una urbanització declarada el 1965 Centre d’Interés Turístic Nacional, per la seua originalitat i integració amb el paisatge.

A Santa Pola se celebren esdeveniments esportius de rellevància nacional i internacional com la Mitja marató de Santa Pola, proves de duatló o triatló, i la popular travessia Tabarca-Santa Pola, que té la meta a Santa Pola. Esta prova és, segons l’opinió dels nadadors la millor de les travessies en mar oberta d’Espanya. La distància que es recorre és de 5,9 quilòmetres.

Estes dos platges naturals estan situades en les immediacions del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, un zona humida de gran bellesa i enorme valor paisatgístic i faunístic. Si ens situem a la platja de la Gola, quedaran a la nostra... leer más

Estes dos platges naturals estan situades en les immediacions del Parc Natural de les Salines de Santa Pola, un zona humida de gran bellesa i enorme valor paisatgístic i faunístic.

Si ens situem a la platja de la Gola, quedaran a la nostra esquena les muntanyes de sal. Per a obtindre el mineral llest per a consum, abans ha de passar per un procés natural en qual intervenen el sol i l’aire. Una vegada que la sal ha cristal·litzat i s’aconseguix una capa d’uns 25 cm, mitjançant màquines per a separar la sal dels fangs inferiors, s’acumula en els cavallons o muntanyes de sal.

A diferència de la sal refinada que tan sols té dos minerals, la sal marina inclou minerals vitals com són: sodi, potassi, calci, magnesi, ferro, coure i zinc, entre altres, que fan que siga més sana. Com a curiositat dir que en algunes pel·lícules de cine, la neu no ho és sinó que és sal. Recorden els paisatges nevats de “Doctor Zhivago”??

A la platja de la Gola trobem l’embarcador de les Salinas Braç del Port, la construcció de la qual va ser sol·licitada pel senyor Alfonso Llorens Ceriola el 1896 al Ministeri de Foment per a exportar la sal que produïen. Així, les vagonetes podrien abocar directament la sal en les gavarres. Estes embarcacions no disposaven de rems o altres mitjans de propulsió, i s’acostaven per mitjà de cordes als vaixells ancorats aigües endins on abocaven la sal, i de nou eren arriades a la vora per a continuar el procés. Encara es pot veure a la vora de la mar l’esquelet d’una gavarra.

A la platja del Pinet l’arena és de color canella. Ací es troba el valuós sistema dunar que conforma un fràgil ecosistema, on hi ha plantes endèmiques adaptades a este entorn sempre canviant.

Junt a la platja del Pinet es troben les Salinas de Bonmatí, construïdes a principis del segle XX, i la base de la Torre de guaita del Pinet, que creuava senyals de fum durant el dia i de foc a la nit, amb el Castell de Guardamar, amb la Torre de guaita del Tamarit i amb el Castell-Fortalesa de Santa Pola.

Durant la Guerra Civil, l’embarcador va ser un lloc estratègic. De la defensa de la posició que van fer els milicians republicans, són testimoni alguns búnquers que encara es conserven.

Encara que popularment és anomenat castell, és una fortalesa construïda el 1557 per Bernardino de Cárdenas, virrei de València. L'enginyer Juan Bautista Antonelli és responsable de l'estil renaixentista italià de la construcció. La seua... leer más

Encara que popularment és anomenat castell, és una fortalesa construïda el 1557 per Bernardino de Cárdenas, virrei de València. L’enginyer Juan Bautista Antonelli és responsable de l’estil renaixentista italià de la construcció. La seua robustesa es deu al fet que el perill a les incursions dels pirates barbarescos del nord d‘Àfrica era constant, d’ací que no s’escatimara en recursos defensius. Els murs en talús els fan més estables enfront de les col·lisions, i el bossell que rodeja els murs dificulta enfilar-s’hi.

El primer testimoni arquitectònic medieval de Santa Pola va ser la torre del Cap de l’Aljub, abans coneguda com el port del Cap de l’Aljub. Hi ha un document que autoritza als vaixells de Jaume I a abastir-se d’aigua dels aljubs que es troben davall la fortalesa. En excavacions realitzades, al subsòl de la capella de la Mare de Déu de Loreto, s’han trobat els fonaments d’esta torre. Està documentat un atac del pirata Barba-rossa a esta torre que va resistir gràcies a la seua robustesa. Quan es va alçar la fortalesa, es va plantejar conservar simbòlicament la torre però finalment va ser derruïda.

A l’interior del castell hi vivia una guarnició de 33 persones amb les seues famílies, entre les quals estava l’alcaid, que era el màxim responsable municipal. Tots els dies ocorria la “descoberta”. Un soldat a cavall visitava totes les torres de guaita i en tornar, per donar compte en el castell, havia de descobrir-se la cara i donar la contrasenya del dia.

El 1855, l’alcalde d’aleshores Antonio Múrtula, va sol·licitar a la reina que, donat el seu estat ruïnós i els plans de demolició del Ministeri de la Guerra, la fortalesa passara a propietat de l’Ajuntament. Isabel II va accedir amb la condició que perdera el seu caràcter militar. Va ser llavors quan es van obrir finestres i es van traslladar dependències administratives a les seues estances. Des de llavors, el recinte ha sigut utilitzat per a l’exercici de funcions de diversa índole, convertint-se en seu de la Casa Consistorial, presó, quarter de la Guàrdia Civil, Jutjat de Pau, hospital i fins a plaça de bous.

El 1967, l’estat va tornar a ser ruïnós, per la qual cosa es va desallotjar les famílies que van ser re-ubicades al barri del Calvari. Només va romandre una família, que és la responsable de l’atenció de la capella de la Mare de Deu de Lorito, patrona de Santa Pola. Diu la llegenda que una dona que fugia dels moriscos, va entregar la imatge a uns mariners d’una barca de La Vila Joiosa. Els va demanar que la deixaren en el primer port a què arribaren. La barca, quan passava per Santa Pola va haver de refugiar-se al port. En amainar la tempestat, va intentar eixir, però el temporal va tornar a créixer i així en tres ocasions, fins que els mariners van decidir deixar la imatge a Santa Pola. El 10 de desembre es commemora este fet amb una processó des del port a la capella, on la imatge va acompanyada pels veïns/es portant torxes.

Com a curiositat, en el llenç nord de la fortalesa es poden observar xicotets forats que va deixar l’arquitecte a posta després de la seua reconstrucció perquè ací niaren les falcies. Una altra dada anecdòtica és que algunes finestres antigament portes tenen un cèrcol blau per la creença que protegia la casa dels mals esperits.

Si eixim per la porta que du a la plaça de la Glorieta, que originàriament va ser l‘única, veurem un escut borbònic, que es deu al fet que el Marqués d’Astorga va cedir el Castell als reis per no poder costejar-ne el manteniment.

Els santapolers/es es van oposar quan es va voler retirar el rellotge que remata la porta, cosa que finalment no va ocórrer.

El lloc en què ens trobem, que anomenem “la Cadena”, és el punt més pròxim de la península a l'illa de Tabarca, única illa habitada de la Comunitat Valenciana situada a tan sols 3 milles nàutiques. La cadena, en principi, era més... leer más

El lloc en què ens trobem, que anomenem “la Cadena”, és el punt més pròxim de la península a l’illa de Tabarca, única illa habitada de la Comunitat Valenciana situada a tan sols 3 milles nàutiques.

La cadena, en principi, era més xicoteta, però, en el moment en què donà nom al lloc, es va decidir posar una gran cadena procedent de l‘àncora d’un transatlàntic.

Uns dels avantatges de Santa Pola és que la majoria de les seues platges estan orientades al sud. Al mar hi ha una línia de boies d’1 quilòmetre de longitud en paral·lel a la costa, que delimiten el primer circuit d’Espanya d’entrenament per a nadadors en aigües obertes.

Estem just enfront de l’illa de Tabarca. A causa de la seua proximitat a la costa, l’illa va ser utilitzada en l’Edat Mitjana pels pirates barbarescos com a centre d’operacions. Conta la història que a finals del segle XVIII, el Rei Carles III va manar construir una muralla, que rodeja el cos central de l’illa, així com baluards, bateries, terrasses i portes. Hi edificà un poblat amb caràcter de ciutat, a fi de donar asil a un grup de pescadors genovesos, que van ser rescatats per decisió real de l’illa de Tabarka, enfront de la costa de Tunis.

Tot el recinte murallat va ser declarat Conjunt Històric Artístic el 1964 i es va convertir l’any 1986 en la primera reserva marina del país. Les seues aigües cristal·lines inviten a la pràctica de snorkel i al busseig.

El mercat d'abastos és el centre neuràlgic de Santa Pola. A l'interior hi podem trobar una àmplia varietat de productes frescos de gran qualitat: verdures, fruites, carns i peix de Santa Pola. També destaquen les saladures i confitats.... leer más

El mercat d’abastos és el centre neuràlgic de Santa Pola. A l’interior hi podem trobar una àmplia varietat de productes frescos de gran qualitat: verdures, fruites, carns i peix de Santa Pola. També destaquen les saladures i confitats.

L’horari habitual és de 8 del matí a 2 de la vesprada. A més, els dissabtes s’exposen les parades en l’exterior, donant lloc a la tradició de fer la compra eixe dia al matí, tant ací com al mercat ambulant de biguetes. És molt típic desdejunar-se xurros en els quioscos abans “d’anar a fer la plaça”.

El mercat està situat en l’antiga plaça de l’Església, i va ser un projecte de temple academicista a mitjan segle XIX.

Conten els cronistes sobre el temple que “quan estava en bona part construït, una nit es va vindre baix la volta, quedant en ruïnes tota l’obra”. Una vegada superat el sinistre, les obres van continuar, tornant-se a repetir el desastre uns anys més tard. A finals del segle XIX, un terratrèmol va convertir l’església nova en el que es va conéixer en el poble per “l’església rota”.

Entre 1935 i 1938 es va construir en el seu lloc l’actual Mercat d’Abastos.

Les Torres Sentinella o de guaita van ser construïdes el 1552, sota el regnat de Felip II. Estan situades estratègicament per albirar l'enemic abans que este arribara a la costa. Es comunicaven entre si per mitjà de fumades de dia i... leer más

Les Torres Sentinella o de guaita van ser construïdes el 1552, sota el regnat de Felip II. Estan situades estratègicament per albirar l’enemic abans que este arribara a la costa. Es comunicaven entre si per mitjà de fumades de dia i lluminàries de nit.

La seua custòdia estava encomanada a quatre atalls: dos de peu, que realitzaven contínua vigilància, i dos a cavall, que controlaven el trajecte comprés entre dos torres: comunicació, petició d’auxili, etc. Tant esta torre com l’Atalaiola, actual Far, tenien guardes de peu, però no a cavall, per la qual cosa la funció d’enllaç corria per compte dels dos atalls del castell.

També coneguda com a Torre i Pep, esta torre és de planta circular i la seua principal funció consistia en la vigilància d’este sector marítim, prestant especial atenció a qualsevol embarcació enemiga que haguera pogut amagar-se en la pròxima illa de Tabarca. En eixe cas, havia d’enviar immediatament senyals d’avís a la torre Atalaiola, el que hui en dia és el far, i al Castell-Fortalesa de Santa Pola.

El nom d’Escaletes probablement ve del terme “calar” en valencià, que fa referència a què els vaixells paraven ací abans d’arribar a port.

Gran Alacant s'ha convertit en un nucli residencial on conviuen una gran part de residents europeus que trien Santa Pola pel seu clima temperat i les seues platges. El desenrotllament d'esta zona va tindre els inicis en els anys huitanta amb les... leer más

Gran Alacant s’ha convertit en un nucli residencial on conviuen una gran part de residents europeus que trien Santa Pola pel seu clima temperat i les seues platges.

El desenrotllament d’esta zona va tindre els inicis en els anys huitanta amb les primeres urbanitzacions: Gran Alacant, Gran Vista i Panorama. Hui en dia, hi ha unes quantes zones d’oci on es reunixen els seus habitants per a gaudir de l’oci i de la gastronomia: el centre comercial de Gran Alacant, l’avinguda de Noruega prop del Clot de Galvany, l’avinguda Escandinàvia junt a les oficines municipals i l’avinguda del Mediterrani.

Gran Alacant s’assenta sobre un antic atol·ló coral·lí fòssil de l’Era Messiniense, exemplar únic a Europa. En els seus contraforts es troba la serra de Santa Pola, de gran bellesa paisatgística, que oferix diversos recorreguts per a practicar senderisme o cicloturisme i gaudir de la naturalesa.

La bellesa de Gran Alacant es fa patent en observar les vistes des dels seus miradors. El mirador de l’Avinguda del Mediterrani destaca per la bellesa natural de les dunes dels Arenals del Sol i la badia d’Alacant, es pot albirar, en els dies més clars i nítids, la Serra Gelada i el Penyal d’Ifach, a 37 milles nàutiques o 68 km. en línia recta.

Des del mirador de l’Avinguda d’Escandinàvia es pot contemplar part de la franja litoral del cap de Santa Pola. En la paret rocosa del cap es troba una microreserva de flora rupícola. A la vora de la franja litoral es troben les restes d’una pedrera medieval, on s’observen els perfectes talls de la pedra que formen rectangles -segurament este material que s’hi estreia va servir per finalitzar la Fortalesa de l’illa de Tabarca. També hi trobem una duna fòssil.

En esta mateixa avinguda, continuant per la urbanització “L’Olivera d’or”, s’arriba fins la zona d’envol dels parapents, que inunden de colors el cel els dies amb brises suaus de llevant. Esta zona és ideal per a la pràctica d’este esport, ja que per la seua orografia, la serra de Santa Pola permet l’envol i aterratge en la mateixa zona, i els parapentistes poden romandre suspesos llargs períodes de vol sense necessitat de descendir a terra.

La plaça de Félix Rodríguez de la Fuente és el punt de partida de les rutes de senderisme i l'arrancada de la Milla. Santa Pola és una ciutat amant de l'esport i la vida sana, per la qual cosa és habitual veure persones passejar des d'este... leer más

La plaça de Félix Rodríguez de la Fuente és el punt de partida de les rutes de senderisme i l’arrancada de la Milla.

Santa Pola és una ciutat amant de l’esport i la vida sana, per la qual cosa és habitual veure persones passejar des d’este lloc fins al final de Santa Pola de l’Est, el lloc anomenat la Cadena. Este passeig, d’uns 3 quilòmetres, és el lloc de xarrades dels caminants, que en encontrar-se amb un conegut solen preguntar: has arribat?, referint-se al punt final de la Milla. La fatxada urbana al mar de Santa Pola és de 7 quilòmetres.

El primer tram de la Milla s’anomena Passeig de Santiago Bernabeu, en honor a qui ha sigut un gran amfitrió de Santa Pola. La seua principal afició era passar les hores al mar en el seu xicotet vaixell. En una ocasió, en un acte social en què van acudir les personalitats locals per homenatjar-lo, a l’hora de repartir els obsequis, l’alcalde es va adonar que no li havien portat cap regal. L’alcalde va ser molt àgil a l’hora de buscar una solució al dir en el seu discurs que el regal per a l’il·lustre Santiago era el dedicar-li el nom d’este carrer on estem.

En este mateix lloc es trobava antigament l’escorxador municipal de Santa Pola, i encara recorden els més majors que ací s’agafaven els millors polps.

L’arena de les platges de Santa Pola té un característic color grisenc diferent del color daurat habitual d’altres platges. Açò es deu al seu alt contingut en minerals màfics. A l’illa de Tabarca, enfront de Santa Pola, afloren unes roques subvolcàniques l’erosió de les quals ha abastit de grans foscos les nostres platges. Esta característica és comuna a totes les platges excepte a la del Pinet.

Esta cala, com el seu nom indica, permet que les mascotes gaudisquen d'un bon bany en estes cristal·lines aigües. La cala dels Gossets és de les primeres d'Espanya adaptades per a gossos. A la nostra esquena queda l'escull coral·lí de l'era... leer más

Esta cala, com el seu nom indica, permet que les mascotes gaudisquen d’un bon bany en estes cristal·lines aigües. La cala dels Gossets és de les primeres d’Espanya adaptades per a gossos.

A la nostra esquena queda l’escull coral·lí de l’era Messiniense, un dels més importants del món. Són les restes de coral en estat fòssil del que era un atol·ló o llac marí, les aigües del qual penetraven a l’interior pel que hui en dia són els barrancs que discorren per les vessants de la Serra. Quan les plaques tectòniques d’Europa i Àfrica van xocar, va emergir este escull que es convertí en un talús. En l’agenda dels estudiants de geologia no falta la vista d’este lloc, on fins i tot es pot veure una duna fossilitzada.

Seguint per la carretera del cap, trobem la Torre d’Enmig, un edifici sumptuós que va ser quarter dels carrabiners dedicats a lluitar contra el contraban. Hui en dia alberga el CIMAR, Centre d’Investigació Marina de Santa Pola.

El primer reglament de bany que es va dictar a Santa Pola posava límit al que les dones podien ensenyar del seu cos. En eixos temps els banyistes, majoritàriament d'Elx, estiuejaven en unes barraques fetes de fulles de palma i subjectes per uns... leer más

El primer reglament de bany que es va dictar a Santa Pola posava límit al que les dones podien ensenyar del seu cos. En eixos temps els banyistes, majoritàriament d’Elx, estiuejaven en unes barraques fetes de fulles de palma i subjectes per uns pals.

En l’espigó que separa el club nàutic de Gran Platja i platja Llisa, es trobava una sénia de fusta que arreplegava l’aigua del mar per a elevar-la i conduir-la fins a les salines.

La badia de Santa Pola té unes condicions idíl·liques per a la pràctica dels esports nàutics, per la poca profunditat i per la tranquil·litat de les seues aigües. En estes platges de ponent hi ha uns quants clubs de surf de vela que oferixen al llarg de tot l’any la possibilitat de practicar diversos esports nàutics.

Ens trobem en un zona humida d'importància internacional declarada parc natural des de 1986 per la seua fauna i per la seua bellesa paisatgística, on hi ha una simbiosi entre la indústria salinera, la fauna i flora del parc. La peculiar flora... leer más

Ens trobem en un zona humida d’importància internacional declarada parc natural des de 1986 per la seua fauna i per la seua bellesa paisatgística, on hi ha una simbiosi entre la indústria salinera, la fauna i flora del parc.

La peculiar flora és salicòrnia i s’adapta al medi salí per mitjà de dos sistemes: sent més salat que el propi medi i eliminant sal.

Tot i que en un any es poden observar més de 300 espècies d’aus al parc natural, els habitants més famosos són els flamencs rosa, hi destaquen pels seus colors cridaners i per la seua bella estampa. Com en tota ciutat, hi ha flamencs residents i altres que migren. Uns fan la ruta del Nord, passant pel Delta de l’Ebre, la Camarga francesa, nord d’Itàlia, Croàcia i arriben a Turquia. I altres fan la ruta del Sud pel Marroc, Algèria, Tunis i Egipte.

S’alimenten d’un xicotet crustaci anomenat artèmia salina, que és el que els conferix el seu característic color rosat. Els flamencs fan un tipus de ball continu amb les seues potes per a remoure el fang del fons, introduïxen el cap i amb el seu bec filtren este fang per a trobar el xicotet crustaci, que a penes mesura mig centímetre. Un ou d’artèmia pot estar 10 anys en un medi salí fins que es produïsquen les condicions idònies per a eclosionar.
Els flamencs crien al parc i alguns anys s’arriben a superar els 500 pollets.

El Museu de La Sal s’ubica en un antic molí de sal, dins de les Salinas de Múrtula El museu és un centre didàctic sobre la sal que bé mereix una visita. A la segona planta hi ha un observatori amb un telescopi per a observar les aus de les Salines.

Des de la torre sentinella del Tamarit es poden observar els que són, sens dubte, alguns dels capvespres més bonics del món.

La serra de Santa Pola es troba sobre un escull coral·lí de l'era Messiniense. En esta zona abunden els pins blancs, eucaliptus i ciprers, que van ser repoblats, ja que els arbres originaris es van talar per a construccions i llenya. Atés que... leer más

La serra de Santa Pola es troba sobre un escull coral·lí de l’era Messiniense. En esta zona abunden els pins blancs, eucaliptus i ciprers, que van ser repoblats, ja que els arbres originaris es van talar per a construccions i llenya. Atés que la capa orgànica és molt fina, les arrels no poden aprofundir en el terreny i els arbres creixen molt poc, vivint com si foren bonsais. Pel que fa a la fauna, hi destaquen la sargantana, la perdiu, algunes aus rapaces, els conills i algun rabosot, teixó o mostela.

Este lloc va ser utilitzat per a la transhumància. Ramats d’ovelles de la muntanya de Conca passaven ací els mesos d’hivern, i l’aljub de l’Aragonés s’usava per abastir el bestiar d’aigua. De fet, la senda homologada PRCV 61 travessa en el seu traçat una via pecuària.

Eixint de la carretera i prenent les sendes senyalitzades, es troben llocs molt interessants. Es diu que a la cova de la Gota, que deu el seu nom a l’aigua que cau del sostre gota a gota, els pastors deixaven un pot que arreplegava el líquid, perquè el següent a arribar el trobara ple.

Als voltants d’este far hi ha nombrosos vestigis d’arquitectura de la Guerra Civil. En concret, podem trobar 2 refugis antiaeris i els barracons per a la tropa.

El far es troba en l’antiga torre de guaita l’Atalaiola, a 144 metres d’altura. Les vistes des del far són de gran bellesa. Els dies clars s’arriba a veure a la dreta l’Illa de les Formigues a Cartagena, i a l’esquerra el Penyal d’Ifach de Calp.

Una passarel·la amb forma serpentejant sobrevola el barranc oferint unes vistes espectaculars de tota la badia de Santa Pola i de l’illa de Tabarca.